La vida es una película en la que tú eliges si ser el protagonista o un mero espectador.

…Como queremos llegar a todos vosotros, hemos escrito este texto en castellano, en catalán y en inglés. Sigue bajando hasta encontrar el idioma con el que te sientas más cómodo.

…Com volem arribar a tots vosaltres, hem escrit aquest text en castellà, català i anglès. Segueix baixant fins a trobar l’idioma en el que t’hi sentis més còmode.

…As we want to get to all of you, we wrote this message in Spanish, Catalan and English. Keep going down til you find the language you feel more comfortable with.

———– EMPEZANDO UNA NUEVA ETAPA ———–

Hoy estamos de celebración, hace dos años y medio que empezamos una maravillosa aventura que nos ha cambiado la vida. Nos tomamos la libertad de soñar y tuvimos el valor de perseguir y hacer realidad ese sueño.

No todo es color de rosa, hemos tenido momentos difíciles, tensos, problemas de salud, etc. pero no nos hemos arrepentido ni un solo día de haber tomado esa decisión. Sabíamos que podíamos encontrarnos obstáculos, pero estábamos tan convencidos que era el que queríamos hacer que, con gusto, los hemos superado todos.

Un viaje tan largo y de este tipo, del de «si me gusta, me quedo más… si no me gusta, me voy antes», es imposible de planificar de antemano. Nunca sabemos cómo nos sentiremos en un sitio nuevo. No estamos de vacaciones, esta ha sido nuestra forma de vida este último tiempo. Hemos sido nómadas, haciendo de nuestro hogar desde un cutre cuarto de un hostal cualquiera hasta los asientos traseros de un coche.

Todos sabemos que el tiempo es relativo. Cuando hacemos lo que nos gusta, parece que las horas se comen los minutos. Cuando hacemos lo que no queremos, los segundos se alargan como si fueran horas. ¿Qué son dos años y medio? Para nosotros, es la duración perfecta para este viaje. Estamos muy orgullosos de nosotros mismos (no somos nada modestos en este sentido), porque hemos sido capaces de doblar la duración inicial de nuestro viaje. Lo proyectamos de un año o año y medio y… ¡míranos!

Hemos decidido que este es el mejor momento para volver. Ah, ¿sí? Sí, así lo sentimos y así lo haremos. Seguimos contando con nuestra mejor brújula: nuestro instinto. Así hemos vivido estos últimos años y no nos ha ido nada mal.

Hay varios factores que han influido, pero el primordial es que estamos cansados de cargar con nuestras mochilas, saltar de cama en cama, de pueblo en pueblo. Echamos de menos a nuestra familia, nuestros amigos, y creemos que es el momento adecuado para volver y tomarnos un descanso. Volver a lo conocido, a nuestro hogar. Nos sentimos ciudadanos del mundo, no creemos en fronteras y creemos que la mayor riqueza del ser humano está en sus diferencias. Volvemos a nuestro hogar, sin restringirlo de ninguna manera, porque nuestro hogar está donde vaya nuestro corazón. En este momento, con nuestras familias.

No os mentiremos diciendo que no estamos un poco nerviosos por nuestro regreso. Lo estamos. Y mucho. Pero cuando uno toma una decisión libremente, sin presiones, los obstáculos se enfrentan de otra manera.

Queremos enviar nuestro más sincero agradecimiento a todos quienes nos habéis seguido, aún más a quienes habéis comentado (en público o en privado) y compartido nuestros posts y publicaciones en facebook y a todos aquellos que habéis colaborado con vuestras aportaciones. Muchas gracias por hacer de «Mundorriendo» una familia sin fronteras.

Ah, una última cosa, que vayamos a terminar nuestro viaje no significa que cerremos nuestro blog, en realidad queremos dedicar el tiempo necesario a actualizarlo con calma y con el cariño que se merece. Nos encantaría poder contar con todos vosotros en nuestra siguiente etapa, ¿nos acompañarás?

Oscar y Javita

———– COMENÇANT UNA NOVA ETAPA ———–

Avui estem de celebració, fa dos anys i mig que vam començar una meravellosa aventura que ens ha canviat la vida. Ens vam prendre la llibertat de somiar i vam tenir el valor de perseguir i fer realitat aquell somni.

No tot són flors i violes, hem tingut moments difícils, tensos, problemes de salut, etc. però no ens hem penedit ni un sol dia d’haver pres aquesta decisió. Érem conscients que podíem trobar-nos obstacles, però estàvem tan convençuts de que això era el que volíem fer que, amb molt de gust, els hem superats tots.

Un viatge tan llarg i d’aquest tipus, del de «si m’agrada, m’hi quedo… si no m’agrada, marxo abans», és impossible de planificar amb antelació. Mai sabem com ens sentirem a un lloc nou. No estem de vacances, aquesta ha estat la nostra forma de viure aquest últim temps. Hem sigut nòmades, fent de la nostra llar des d’una cutre habitació d’un hostal qualsevol fins els seients d’un cotxe.

Tots sabem que el temps és relatiu. Quan un fa allò que li agrada, sembla que les hores es mengen els minuts. Ara, quan un fa allò que no vol, els segons s’allarguen com si fossin hores. Què són dos anys i mig? Doncs, per a nosaltres, és la durada perfecta per a aquest viatge. Estem molt orgullosos de nosaltres mateixos (res de modèstia, aquí), perquè hem sigut capaços de doblar la durada inicial del nostre viatge. Vam projectar un d’un any o any i mig i… mira’ns!

Hem decidit que aquest és el millor moment per a tornar. Ah, sí? Doncs sí, així ho sentim i així ho farem. Seguim comptant amb la nostra millor brúixola: el nostre instint. Aíxí hem viscut aquests últims anys i no ens ha anat gens malament.

Hi ha influit diversos factors, però el principal és que estem cansats de carregar amb les nostres motxilles, de saltar de llit en llit, de poble en poble. Trobem a faltar la nostra família, els nostres amics, i creiem que és el moment idoni per a tornar i tenir un descans. Tornar a allò conegut, a la nostra llar. Ens sentim ciutadans del món, no creiem en fronteres i creiem que la gran riquesa de l’ésser humà s’hi troba en les seves diferències. Tornem a la nostra llar, sense restringir-ho de cap manera, perque la nostra llar està on hi vagi el nostre cor. En aquest moment, amb les nostres famílies.

No us mentirem dient que no estem una mica nerviosos per la nostra tornada. Ho estem. I molt. Però quan un pren una decisió lliurement, sense pressions, els obstacles s’afronten d’una altra manera.

Volem enviar el nostre més sincer agraïment a tots els qui ens heu seguit, encara més als qui heu comentat (en públic o en privat) i compartit els nostres posts i publicacions al facebook i a tots els que heu col·laborat amb les vostres aportacions. Moltes gràcies per fer de «Mundorriendo» una família sense fronteres.

Ah, una última qüestió, que finalitzem el nostre viatge no significa que tanquem el nostre blog, el realitat volem dedicar el temps necessari a actualitzar-lo amb calma i el carinyo que es mereix. Ens encantaria poder comptar amb tots vosaltres en la nostra següent etapa, ens acompanyareu?

Oscar i Javita

———– STARTING A NEW STAGE ———–

Today we are celebrating that two and half years ago we started a wonderful adventure that has changed our lives. We take the freedom to dream and had the courage to pursue and fulfill that dream.

Not everything is easy, we have had difficulties, tense moments, health problems, etc. but we have not regretted a single for making that decision. We knew we could find obstacles, but we were so convinced it was what we wanted to do that, happily, we have overcome them.

Such a long trip like this and the kind of «if I like it, I’ll stay longer … if I do not like, I leave earlier», it is impossible to plan ahead. We never know how a new place will make us feel. We’re not on holidays, this has been our way of life last years. We have been nomads, feeling at home in a crappy hostel room and also at the rear seats of a car.

We all know that time is relative. When we do what we like, it seems that time flies. When we do something we do not want to, seconds elongate as if they were hours. What are two and a half years? For us, it’s the perfect timing for this trip. We are very proud of ourselves (we are not modest at all about it) because we were able to double the initial duration of the trip. We project a year or year and a half and … look at us!

We have decided that this is the best time to return. Oh, really? Yes, we feel this way and we will do it. We still have our best compass: our instinct. We have lived this way in recent years and it has not been bad at all.

Several factors have influenced, but the main one is that we are tired of carrying our backpacks, jump from bed to bed, from town to town. We miss our family, our friends, and we believe it is the right moment to go back and take a break. Go back to what we know, to our home. We are citizens of the world, do not believe in borders and we believe that the greatest asset of human being lies in their differences. Back to our home, without restricting it in any way, because our home is where our heart goes. Right now, with our families.

We are not going to lie saying that we are not nervous about our return. We are. A lot. But when one makes a decision freely, without pressure, obstacles are faced in a different way.

We are sincerely grateful to those of you who have followed us, even more those who have commented (public or privately) and shared our posts on facebook and on our blog and all those who have supported us with your contributions. Thank you very much for helping «Mundorriendo» to become a family without borders.

Oh, one last thing, we are going to end our trip but it does not mean we are abandoning our blog, we really want to spend the time required to update it calmly and with the love it deserves. We’d love to have you all in our next step, will you join us?

Oscar & Javita

2 comentarios

  1. Me ha llamado la atención positivamente esa muestra de diversidad,con la participó. En tres idiomas.gracias

  2. Doncs opino q estic una mica trista pq acabeu aq etapa; m'agradava saber q estàveu tan lluny i tan a prop vivint en móns paral.lels al nostre dia a dia, q encara no deixa d tenir un tint cada cop més decepcionant,….,però també estic molt molt molt molt contenta i impacient per tornar-vos a abraçar molt fort !!!!! Enhorabona per tot.